miércoles, 28 de diciembre de 2011

PEIXOS MEDITERRANIS 1

A continuació exposam fotos i descripció, dels peixos més comuns en la pesca esportiva, en el Mar Mediterrani.

RABOA (Parablennius pilicornis)
Mida màxima aproximada: 15 cm.
Color: Marró, o molt acolorida i platejada.
Esquer preferit: qualsevol cuc o calamar.
Descripció: Peix de cos fi i allargat, de colors molt variats, la podem trobar en zones de pedres i algues.




BOGA (Boops boops)
Mida màxima aproximada: 30 cm.
Color: Plata, gris i una retxa groga.
Esquer preferit: Cucs, calamar i sardina.
Descripció: Peix de cos allargat, recobert per fines escames, es hermafrodita, sent primer femella i després mascle. La podem trobar en aigües superficials o en el fons, sempre en zona de pedres.



SERRÀ (Serranus cabrilla)
Mida màxima aproximada: 40 cm.
Color: Rogenc, groc i marró.
Esquer preferit: Cucs, calamar i sardina.
Descripció: Peix de cos allargat i ample, amb dues o tres bandes de costat a costat de color groc rosades, tenen la boca molt grossa, és une espècie hermafrodita tardana. El podem trobar en zones de pedres i algues.



ESCORBALL (Sciaena umbra)
Mida màxima aproximada: 50 cm.
Color: gris i plata, amb verd oscur, amb reflexos dorats i platejats.
Esquer preferit: Cucs.
Descripció: Peix de cos allargat i alt, les aletes anal i ventrals són de color negre, cos cobert per escames grosses. Es moven en grups de pocs peixos. Es troba en zones de roques i coves.


DÉNTOL (Dentex dentex)
Mida màxima aproximada: 70 cm.
Color: Plata, gris, verd i dorat.
Esquer preferit: Peix viu i sardina.
Descripció: Peix de cos allargat, ample i poderós. Els grans exemplars tenen un gep frontal, sent aquests de coloració rosàcia. Espècia solitària, el trobam en zones rocoses.


ORADA (Sparus aurata)
Mida màxima aproximada: 60 cm.
Color: Plata amb una franja dorada entre els ulls.
Esquer preferit: Crancs, ermitans i tites.
Descripció: Peix de cos ovalat, i prim a la part de darrera, amb aspecte de peix fort. La boca la té provista de forts molars amb els que tritura fins a les copinyes més fortes. Ténen entre ull i ull una franja dorada, que el fa inconfundible. La podem trobar en zones arenoses i de roques.


MABRE (Lithogntathus mormyrus)
Mida màxima aproximada: 40 cm. 
Color: plata i gris clar, amb ratlles verticals oscures.
Esquer preferit: tots els cucs
Descripció: peix de cos alt, llarg i ovalat, té 9 taques negres transversals, estretes que el fa inconfundible. El trobarem a grans arenals o zones de fang.



DONZELLA (Coris julis)
Mida màxima aproximada: 25 cm.
Color: En el mascle colors clars molt vius, a la femella colors obscurs, marró, verd.
Esquer preferit: Tots els cucs, sardina i calamar.
Descripció: Peix de cos allargat i prim, els mascles i les femelles tenen colors diferents. Es troben en zones de roques i algues, en els que, pels seus colors, passen desapercebuts.



LLISSA (Chelon labrosus)
Mida màxima aproximada: 60 cm.
Color: Plata i gris, molt brillant.
Esquer preferit: Pastes de pa i sardina.
Descripció: Peix de cos fort, i prim, cos recobert per escames grosses, boca petita. Es troben a aigues superficials a totes les zones.


LLUBINA (Dicentrarchus labrax)
Mida màxima aproximada: 1m.
Color: Plata i llom gris obscur.
Esquer preferit: Peix viu, sardina i tites.
Descripció: Peix de cos allargat, bon disseny per a nedar, caçar i l'sprint, a les ganyes té dues fortes i tallants espines. El trobam en totes les zones sempre a la vorera.


OBLADA (Oblada melanura)
Mida màxima aproximada: 30 cm.
Color: Plata, a la coa una taca negra.
Esquer preferit: Sardina, pa i gamba.
Descripció: Peix de cos ovalat i allargat, amb algunes taques longitudinals obscures, una taca quadrada de color negre abans de començar la coa. La trobam en zones de roques o algues.



PALOMIDA (Trachinotus glaucus)
Mida màxima aproximada: 75 cm.
Color: Totalment platejada.
Esquer preferit: Sardina, pa, gamba i cuc coreà.
Descripció: Peix de cos fort, alt i prim, com tots els de la seva família posseeix una línia lateral curvada en forma de S que va des de la coa al cap, amb escames molt petites. La trobam a tot el litoral, sobre tot per primavera i estiu.



TORD (Symphodus tinca)
Mida màxima aproximada: 30 cm.
Color: Colors molt vius, groc, verd, vermell. 
Esquer preferit: Tots els cucs, sardina i calamar. 
Descripció: Peix de cos allargat i prim, els seus colors varien dependent del lloc on viuen. Per exemple, a les zones d'algues, els colors són verdoso, passant a marrons i vermells a zones de pedres. El trobam a zones d'algues i roques al llarg de tot el litoral. 



FADRÍ (Thalassoma pavo)
Mida màxima aproximada: 35 cm. 
Color: Colors clars molt vius, blau, verd, vermell, etc.
Esquer preferit: Tots els esquers.
Descripció: Peix de cos allargat i prim, de colors molt vius per a un bon camuflatge a la zona en que el trobam que és en zones de pedres i algues.



PEDAÇ (Bothus podas)
Mida màxima aproximada: 50 cm.
Color: Marró clar, amb taques clares. 
Esquer preferit: Cucs i calamar. 
Descripció: Peix de cos ovalat i pla, de coloració molt parescuda als fons d'arena en els quals viu, y es camufla molt bé. El trobam en grans arenals, o fons composts de petites pedres. 



ESPARRALL (Diplodus annularis)
Mida màxima aproximada: 20 cm.
Color: Platejat i dorat, amb taca negra a la coa.
Esquer preferit: Tots els cucs, sardina, calamar i gamba. 
Descripció: Peix de cos alt i ovalat, quasi rodó, amb una taca negra a la coa. Cos recobert per escames un poc allargades, de cara aguda i boca petita. el trobam en zones de roques i algues.



SARD (Diplodus sargus)
Mida màxima aproximada: 40 cm.
Color: Platejat amb retxes verticals obscures i taca negra a la coa. 
Esquer preferit: Sardina, gambes, i cucs.
Descripció: Peix de cos alt, prim i ovalat. Boca petita i dents petites. Existeixen dins d'aquesta família unes varietats, morruda, reial, imperial. El trobam en fons rocosos, fang, algues i grans arenals quan fa maror.



SAUPA (Boops salpa)
Mida màxima aproximada: 40 cm.
Color: Plata amb retxes horitzontals grogues.
Esquer preferit: Pa i sardina.
Descripció: Peix de cos allargat i alt, posseeix de 10 a 12 retxes de costat a costat de color groc. Boca petita amb dents. La trobam en fons rocosos i d'algues.



MOLL (Mullus surmuletus, Mullus barbatus)
Mida màxima aproximada: 35 cm.
Color: Colors molt vius, sempre vermells i marrons clars.
Esquer preferit: Cucs i sardines.
Descripció: Peix de cos allargat i comprimit, la seva coloració varia depenent de la zona on freqüenta, ja que poden canviar de marrons a l'arena, a rogencs si es tracta de zona de pedres, solen anar en grups de 15 a 25 membres. El trobam en zones de fang, algues i roques. 



VACA (Serranus scriba)
Mida màxima aproximada: 25 cm.
Color: Marró, amb tons grocs i blaus.
Esquer preferit: Tots els esquers.
Descripció: Peix de cos allargat i comprimit, amb 5 0 8 bandes transversals marrons clares i taca blava o quasi blanca sobre el ventre. Posseeix escames molt petites. Boca grossa. El trobam en zones de roques i algues.



REIG (Umbrina ronchus)
Mida màxima aproximada: 50 cm.
Color: Plata, amb retxes blaves i dorades molt petites.
Esquer preferit: Cucs i sardina.
Descripció: Peix de cos allargat i a la part ventral quasi recte. De la part de davall la boca li surt una petita barba o fic. El trobam en el fang o arena.



VARIADA (Diplodus vulgaris)
Mida màxima aproximada: 30 cm.
Color: Plata amb taca negra darrera el cap i al principi del cap.
Esquer preferit: Sardina, gamba, calamar i cucs.
Descripció: Peix de cos alt i ovalat, posseeix una taca negra darrere el cap i a la coa, boca de tamany petit, amb dents incisius a la part davantera. Es troba en zona de roques i algues.

domingo, 25 de diciembre de 2011

PESCA AMB SURET (FLOTADOR)


Aquesta modalitat es realitza amb la canya a la mà, ja que aquesta pesca es realitza amb una sola canya que no duu anelles ni carrete, per tant la longitud del llançament dependrà del llarga que sigui la canya, més l'aparell. Les canyes solen ser de 3,4,5,6,7 o 8 metres, més la línia que posam d'aparell que va enganxada mitjançant l'única anella que porta la canya a la puntera.El aparell sempre serà mig metre menys que la canya , per exemple si portéssim una canya de 5 metres més l'aparell que seria de 4'50 metres podríem estar pescant amb l'ham a 9'50 metres de nosaltres. Aquesta modalitat es pot realitzar amb flotador o amb un petit plom de bolla de 3 o 4 grams, els esquers gairebé sempre solen ser morts, com calamar, gamba, i pa. Les espècies més capturades sard, salpa, llissa i oblada.





SPINNING

SPINNING

És la modalitat que consisteix diguéssim al curricà des de la vorera, consisteix a llançar un esquer, bé sigui un vinil, un artificial, ploma, cullereta, mitjançant un buldau "boia d'aigua transparent", a uns trenta metres de la vorera i el anirem recollint poc a poc, i amb diversos estirades per als costats, però sempre que l'esquer mostri una mica de vivacitat, ja que en cas contrari els peixos no prestessin atenció a aquest esquer. Aquesta pesca s'efectua en platges, molls, i on dóna més efectivitat sol ser en zones rocoses i els dies que tenim el mar bastant agitat. Es realitza amb canyes de 2.40 a 3.30 metres, que no siguin molt pesades, ja que aquesta modalitat és sempre amb la canya a la mà i com menys pesada sigui més còmode serà per a nosaltres. Els rodets indicats per a aquesta pesca, seran rodets amb una capacitat de 130 metres del 0,35 els quals no són una mida molt gran. No és una pesca molt cara ja que els esquers no es fan malbé ni es moren, a part de molt neta, ja que tampoc tiren sang, ni cap substància. Les espècies més capturades en aquesta modalitat solen ser les "llubines", palometes, oblades, agulles. A la nit també se sol practicar aquesta modalitat utilitzant vinils blancs o fosforescents amb els quals anomenarem l'atenció dels depredadors.



PESCA DE ROQUER

PESCA DE ROQUER (rock fishing)
Com bé indica el seu nom se sol realitzar en zones de roques, en la qual es poden trobar gran varietat de peixos. Les canyes que se solen utilitzar solen oscil · lar entre els 4 i 4'50 metres ja que moltes vegades al recollir el aparell haurem de aixecar abans d'arribar a la vorera per no enrocar. Els rodets seran per a una capacitat de 200 0 250 metres de línia del 0,40 ja que moltes vegades s'enroca i haurem de tirar de la línia per poder recuperar el peu. Se sol pescar amb el peu amb els fills molt curts ja que d'altra manera tot quedaria enganxat en el fons. Els esquers més utilitzats són coreano, americà, tintes, calamar, sardina i gamba. Les espècies més capturades són donzella, esparralls, sard, orada, vaca, oblada, etc .. També podem cercar la captura de grans peixos.
       


viernes, 26 de diciembre de 2008

EL SURF-CASTING

El surf-casting és una modalitat de pesca esportiva o d'afició, consistent en la pesca amb canya de pescar, que es realitza des de la vorera de la platja. És una forma de pesca molt coneguda i relaxant, excepte quan és de competició.
La paraula surfcasting és un terme que prové de l'anglès, que traduït significa llançat a l'onatge. En català s'hauria d'anomenar-se aquesta modalitat pesca al llançat, encara que adquireix la forma anglesa per diferenciar-la d'altres modalitats. La varietat més estesa és el surf casting, pero si es realitza des d'escullera o moll o en platges sense ones, sempre que el fons sigui de tipus arenós, el surf casting ha mutat a una altra varietat en que no s'emplea el llançat pesat, sino que s'usa un plom més lleuger i es denomina surf-fishing.
Aquest tipus de pesca pot ser molt tranquil i relexant, però també es practica de manera esportiva orientada a la competició, on les condicions climatològiques, i les pròpies característiques d'aquesta pesca, poden convertir-la en una disciplina bastant dura i agotadora, que es veu recompensada amb grans captures, que poden arribar a pesar varis kg en la majoria de les espècies. En aquesta modalitat, és molt cotitzat la llubina, el sard, la dorada i altres moltes espècies preuades.
Pot ser practicada gairebé en qualsevol condició, indistintament de l'hora o les condicions climatològiques, encara que hi ha surf-casters que troben el seu major atractiu practicant-la per la nit, i amb mal temps. El material utilitzat consisteix en una canya de pescar, preferiblement de 3 trams endollables, un plom d'entre 80 i 130 grams, i una cameta o ham lligat a un cap de línia més fluix que el de la línia principal, que és on col·locam l' esquer adequat per al peix que volem pescar. Actualment, s'està començant a utilitzar bastant la canya telescòpica, degut a la seva comoditat, ja que cada vegada s'assembla molt més a les característiques de les canyes per trams.